A
partir de les entrevistes extraiem les nostres conclusions:
L'entrevista
realitzada a la persona de major edat posa de manifest el retard que
va tenir la implantació del telèfon a Espanya, probablement, en
relació a les circumstàncies històriques que estava patint el país
en aquell moment (Guerra Civil Espanyola). Així, trobem que aquest
testimoni va néixer l'any 1936 i explica en aquell moment ja
coneixia el telèfon, però no era un aparell quotidià, sinó que
les persones del poble havien d'anar a trucar des d'una centraleta
situada en una plaça del municipi. No va ser fins al 1970 que
aquesta persona es va instal·lar el telèfon al seu domicili, la
qual cosa ens permet suposar que molts dels seus familiars o amics ja
disposaven d'aquest aparell. En aquesta entrevista també podem
observar l'evolució d'aquest aparell en les darreres dècades, ja
que aquesta persona quan va néixer no tenia telèfon a casa seva,
malgrat que ara disposa d'un telèfon mòbil que l'acompanya dia a
dia allà on va.
En
referència als entrevistat nascuts als 50, aquests ens informen que,
quan van néixer, el telèfon tampoc era un aparell molt comú. Així,
no hi havia telèfon a les cases, per tant la gent si es volia
comunicar havia d’anar a una central telefònica on s’enviaven
telègrafs. Aquesta acció era molt poc habitual i solament es feia
en casos d’emergència.
A
més a més, aquests també van tenir telèfon sobre l'any 1970 quan
aquest es va començar a implantar en la societat espanyola. Tot i
això, no tothom en podia tenir ja que aquest aspecte també anava
relacionat amb la classe social, les classes més remunerades tenien
més facilitat d’adquirir-lo que la resta. Per altra banda trobem
les cabines telefòniques que en la actualitat tenen poca importància
però van resultar molt útils en aquells anys.
Per
altra banda, aquests entrevistats van viure la implantació i
evolució del telèfon mòbil, utilitzat a partir dels anys 90, la
qual cosa va canviar força la comunicació entre les persones.
Segons aquests entrevistats, observem com tenir mòbil va significar
estar totalment comunicat, sense necessitat d’haver esperar per
anar a algun lloc a trucar i la possibilitat de fer-ho des de
qualsevol indret.
L'entrevistada
nascuda al 1963 corrobora que el telèfon a Espanya no es va fer
popular fins als anys 70. Així mateix, ens explica que el sistema
utilitzat als inicis no era de línia directa sinó que passava per
una centraleta que transmetia les trucades. Al principi, no era un
aparell d’una utilitat molt quotidiana i ni tan sols era habitual
que tothom en tingués, tot i que amb el temps va anar entrant a
totes les cases.
Finalment,
gràcies a l’entrevistada nascuda als anys 80 observem com el
telèfon ja començava a estar consolidat i la majoria de persones en
podien tenir. Sent així fàcil d’utilitzar i força assequible. El
telèfon en aquella època s’utilitzava per
parlar amb altres persones, per poder rebre informació, per saber on
estava alguna persona en un determinat moment i altres.
En
conclusió, els testimonis entrevistats ens han proporcionat
informació sobre la implantació, ús i evolució del telèfon en
diferents moments de la història. Així, podem destacar que una
persona nascuda al 1936 creu que l'ús del telèfon està restringit
només per a situacions d'emergència, mentre que la persona més
jove aprofita tots els recursos i prestacions que ens proporciona
aquest aparell en l'actualitat.
ENTREVISTES:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada