A continuació detallem un seguit de fonts escrites que ens ajuden a contextualitzar i entendre la línia del temps del nostre invent: el telèfon.
FONT
ESCRITA 1: Martin
Cooper, inventor del telefono movil.
En
el portal Sigojoven podem trobar un article relacionat amb Martin
Cooper, l’inventor del telèfon. Aquest recull una entrevista feta
per Miguel Ângel Criado per al “Diari Público”. Amb aquesta
entrevista podem certificar que Martin Cooper va ser l’inventor del
telèfon mòbil i quines van ser les característiques i el context
d’aquesta invenció, així com l’opinió de l’inventor sobre la
tecnologia en l’actualitat.
FONT
ESCRITA 2: Anunci MOVILINE
En
aquest anunci podem observar com eren antigament els telèfons mòbils
i els seus anuncis. Així com els preus d’aquests. També podem
observar quins eren el preus d’aquests terminals i quins eren els
eslògans que s’utilitzaven per atreure el públic.
FONT
ESCRITA 3: Anunci TELEFÒNICA
En
aquest anunci podem veure com s’informa als ciutadans de
l’ampliació de la telefonia mòbil automàtica a Euskadi. Així
doncs, podem observar com va ser l’expansió d’aquesta i les
estratègies que s’utilitzaven per atraure al públic.
FONT
ESCRITA 4: Anunci AIRTEL
En
aquest anunci podem veure com era la venta de la telefonia mòbil
antigament i quina era una de les companyies més importants
d’aquesta. També podem veure quines eren les tecnologies i
sistemes que s’utilitzaven llavors i als preus que s’oferia
aquest servei.
FONT
ESCRITA 5: No sin mi móvil
En
aquest article i juntament amb el vídeo s’ evidència com les
persones depenen molt del telèfon mòbil i com aquestes no poden
estar sense ell ni a l’hora de menjar, ni a l’hora del bany, ni
al teatre i fins i tot l’utilitzen conduint. El telèfon mòbil tot
i portar molts avantatges també porta inconvenients, fins arribar al
punt en que la gent tingui addicció per aquest aparell.
FONT
ESCRITA 7: L'Evolució
En
aquesta imatge podem veure l’evolució del telèfon mòbil
juntament amb la pròpia evolució de l’esser humà. Cada cop més
amb les noves tecnologies les persones ens hem tornat més esclaus de
la tecnologia de la informació i comunicació.
Origen: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwD_oQkMRkBgcpbd9H1vLurbAIlMzGJ4l865d14KtkncaDCyvxGN0lWYUSkVTSYT3shpI-7X26nyTCompY6dCUzQ46pZl6826N6mJRBW8fskotlLKN4AZrNJZ9ZdF4n_EnRZtmqkj3rubi/s400/Historia+telefono+movil.jpg
FONT
ESCRITA 8: Historia de la tecnologia: Motorola DynaTAC
Aquest
article ens proporciona informació addicional sobre la historia del
primer telèfon mòbil, anomenat: DynaTAC. Que va llançar Motorola.
Aquest terminal oferia als usuaris una autonomia d’uns 30 minuts de
conversació i molts avantatges ja que era molt manipulable.
FONT
ESCRITA 9: Com ha evoluacionat el telèfon mòvil?
En
aquesta imatge trobem una línea del temps construïda
a partir de fotografies, sobre les diferents modalitats de telèfons
mòvils. D'aquesta manera, podem observar que en els últims anys el
ritme d'evolució d'aquest aparell ha estat "frenètic".
Tal com reflexa la imatge, el telèfon mòvil ha anat variant el seu
aspecte físic (forma, color, mida, etc.), però també ha
evolucionat la tecnologia utilitzada i la sofisticació d'aquesta.
Origen:
http://www.tecnotic.com/images/nokia.jpg
FONT
ESCRITA 10: El telèfon al cinema
En
aquest article l'autor intenta reflectir la importància del telèfon
a Espanya en diferents moments del a història mitjançant la seva
presència al cinema. molts dels grans moments del cinema espanyol de
tots els temps estan lligats al telèfon com a instrument fonamental
de la trama. D'aquesta manera, nosaltres hem recollit l'any o moment
històric de la pel·lícula, el nom de les pel·lícula i el paper
que jugava el telèfon en aquestes.
En
un principi són destacables les primeres comèdies sonores com
“Calamidad con suerte”, filmada al 1932 que pertanyien a
productores com ara Vitaphone Corporation, que mostraven el telèfon
en escenes importants per promocionar-lo i ampliar així el negoci
de la companyia.
Al
1955 ja s'havien fet algunes de les pel·lícules més populars del
cinema clàssic espanyol com ara “Historias de la radio”. En una
de les escenes d'aquesta pel·lícula, des d'una emissora de radio,
es truca a un concursant per telèfon. El concursant no es troba a
casa seva i qui respon a la pregunta és un lladre que ha entrat a
robar i encerta la pregunta que li fan al concurs.
Principis
dels anys 60 a Espanya, quan els números de telèfon van passar de
sis a set dígits i es va popularitzar la frase "amb el 2 al
davant", que s'havia d'anteposar a qualsevol número. En aquest
moment van sorgir comèdies com ara “Agente
07 con el 2 delante”
(1966) que era una parodia de les pel·lícules de James Bond,
protagonitzada per Cassen.
Quan
es va crear el 091 com el número de la policia, es va rodar la
pel·lícula “091,
policía al habla”,
en la qual el director José María Forqué recollida diferents
casos d'un cotxe patrulla de la policia espanyola.
Altres
pel·lícules on el telèfon adquireix un paper rellevant com les de
Alfred Hitchcock com ara "Crimen perfecto" o "La
ventana indiscreta".
En
la banda còmica, també trobem que el telèfon té un paper
protagonista en pel·lícules com ara "La fiera de mi niña"
de George Cukor" i "Luna nueva" de Howard Hawks.
També en algunes pel·lícules dels germans Marx, que a través de
moltes trucades telefòniques els protagonistes ens han transmès
alegria, esperança, suspens, etc.
Fernando
de Iturrate, professor de comunicació audiovisual de la Universitat
de La Laguna, recorda una seqüència amb sabor clàssic i diu que
en el thriller el telèfon ha estat un element de tensió i
esperança. Així, cita una de les pel·lícules on el telèfon va
ser un protagonista indiscutible com "Voces de muerte",
protagonitzada per Bárbara Stanwyck i Burt Lancaster, dirigida per
Anatole Litvak (1948). En aquesta el telèfon és l'únic element
que uneix a la protagonista amb el món exterior.
En
la pel·lícula de 1909 trobem que el telèfon és protagonista e de
la pel·lícula que es titula precisament “El teléfono”. En
aquesta gràcies al telèfon un marit pot socórrer a la seva dona i
filles que es troben retingudes a les afores de la ciutat.
Un
altre àmbit on destaca la presència del telèfon és el del
"glamour", per exemple, quan una estrella de cine es
recrea en l'ús del telèfon mentre fuma, etc. Per exemple, tenim
escenes d'aquest tipus a Joan Crawford en Duke Steps Out (1929);
Conchita Montenegro a “Hay que casar al príncipe” (1931);
o Gloria Stuart a “El hombre invisible” (1933).
Fent
un gran salt al en el temps ens trobem a l'any 2006 amb la
pel·lícula "Infiltrados" de Martin
Scorsese on el telèfon ocupa un paper bastant predominant. En
aquesta pel·lícula es tracta de telèfons mòbils i els
personatges protagonitzen multitud d'escenes on a través de
trucades intenten descobrir qui és realment l'infiltrat a la
policia.
Origen:http://www.elfarodigital.es/blogs/jose-eloy-del-rio-bueno/76482-el-telefono-en-el-cine.html
